Parelles trencades

Les crisis de parella no són territori exclusiu dels humans. No cal anar massa lluny per comprovar aquesta teoria, només cal fixar-nos en el cove de roba neta que espera per ser plegada. L’espècie que més prolifera en aquest medi és el mitjonim solitarus, que es caracteritza per tenir una efímera relació amb la parella.

El trencament de la parella mitjonil pot sobrevenir per dues raons:

a) La mort prematura i desafortunada d’un dels membres de la parella a mans de la rentadora, la  pitjor assassina en sèrie de mitjons de la història.

b) La fuga cruel d’un dels membres de la parella amb unes mitges de la veïna del pis de sota, per tastar les excel·lències eròtiques d’un trio.

Què hi ha més trist que un mitjó desaparellat al fons del cove de la roba neta? Em ve al cap la imatge d’un home sol ofegant les seves penes sentimentals a la barra d’un bar i  mirant-se de reüll amb certa nostàlgia les parelles que fan els contorsionismes linguals típics en els rituals de l’aparellament.

Si hi ha sort, passat un temps i unes quantes rentadores l’individu solitari pot arribar a refer la seva vida amb la parella retrobada (ressuscitada o desenganyada del trio) o bé amb un altre mitjó afí que també hagi passat pel tràngol d'haver quedat desaparellat. Però si això no succeeix, cal preparar-se per viure un lent procés de dol, assumint la mort o l’abandonament definitiu de la parella.