Mens sana in corpore sano

Any nou vida nova. Potser és l’expressió més repetida cada 1 de gener. Cada any nou arriba carregat, no de regals com els reis orientals, sinó de bons propòsits: Deixar de fumar (sobretot aquest any que el govern ha organitzat una batuda legal contra els fumadors), fer dieta per desempallegar-se  del sobrepès causat pel festival de gula nadalenc i anar al gimnàs per ajudar la dieta a obrar el miracle.

Aquest últim propòsit resulta un dels més freqüents entre dos tipus de població:

D’una banda, aquells que no es troben a gust amb el seu cos i tenen la certesa que la possessió del carnet de soci d’un gimnàs els atorgarà per art de màgia el cos perfecte que sempre han desitjat. Aquest és el perfil de client ideal per als centres de fitness (ara queda més fashion aquesta denominació que la de tota la vida), ja que contribueix econòmicament al manteniment de les instal·lacions i en fa un ús força escàs.

D’altra banda, els cossos 10 que volen conservar aquesta perfecció corpòrea. Aquest és el perfil de client homeless, que sembla que no tingui casa perquè literalment viu al gimnàs, bé perquè la feina (o l’atur) i les responsabilitats familiars li ho permeten o bé perquè el seu cos és una religió i el gimnàs és l’equivalent a la Santa Seu.

Tant si teniu el perfil d’accionista com si teniu el perfil de homeless heu de tenir en compte el que diu un dels grups revelació de l’escena catalana dels últims temps: els guapos són els raros. Ho sap tothom però no ho diu ningú: tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents... i NO PASSA RES. I és que en la varietat està el gust.