La vida en fascicles
En començar un nou curs escolar les empreses editorials lliuren una batalla aferrissada per aconseguir fidels seguidors de les col·leccions en fascicles que algú amb molt temps lliure ha ideat durant l'estiu. Durant la segona quinzena de setembre els quioscos han d'ocupar part de la vorera contigua per col·locar l'allau de lliuraments quinzenals de reproduccions a escala d'avions de guerra, rellotges de butxaca de totes les èpoques, nines de porcellana amb cares inquietants, peces per repdroduir el buc escola Juan Sebastián Elcano a escala 1:200, ventalls de tots els estils o mobles colonials per moblar la casa de nines que mai vas poder tenir (i que ara hauràs de desar sense muntar perquè no tens temps de fer-ho).
A mesura que avança la tardor el volum de lliuraments es va reduint perquè els fidels seguidors han trobat abusiva la diferència de preu entre el primer lliurament i els successius (una estratègia que pot funcionar durant un temps limitat, però deixa de ser operativa quan afecta la butxaca, l'òrgan més delicat de qualsevol ésser humà).
A mesura que avança la tardor el volum de lliuraments es va reduint perquè els fidels seguidors han trobat abusiva la diferència de preu entre el primer lliurament i els successius (una estratègia que pot funcionar durant un temps limitat, però deixa de ser operativa quan afecta la butxaca, l'òrgan més delicat de qualsevol ésser humà).
Amb la mà al cor, sabeu d'algú que hagi completat una col·lecció en fascicles? Si és així, enhorabona, teniu l'immens plaer de conèixer un friki. Tot i que és una espècie que últimament prolifera gràcies als programes de zàpping que es fan ressò de les seves anades de l'olla.
La versió infantil dels fascicles són els ja clàssics àlbums de cromos. Fa uns quants anys, quan jo era una nena, els cromos els regalaven en comprar un pack de iogurts i els patis de les escoles s'omplien de rotllanes d'on emergia la cantarella "...tengui, tengui, tengui, tengui, tengui...FALTI...", que facilitava l'intercanvi de cromos com qui intercanvia substàncies al·lucinògenes. Curiosament jo no vaig poder completar cap àlbum, i no va ser per falta de ganes, sinó perquè sempre hi havia un cromo que no sortia enlloc (per mi que ja ni l'imprimien).
Per acabar una col·lecció de cromos recomano anar els diumenges al matí al mercat de Sant Antoni perquè allà encara es canvien cromos tal com s'ha fet tota la vida. Val la pena. Els més difícils, si no es troba ningú que els tingui, sempre es poden comprar directament, al mateix mercat, a algú espavilat que els ha aconseguit (suposo que directament al fabricant) i d'això en fa negoci. És clar que aquests més difícils tampoc són precisament barats...
ResponEliminaMira que és difícil acabar les col.leccions. Començar-les sí les comencem però acabar-les NO, doncs quan estan a la meitat ja ha sortit un altre més nova i més xula i és clar, els altres nens ja no tenen cromos per canviar doncs ja han canviar de col.lecció. I au!, al calaix dels cromos de les col.leccions inacabades. És clar que nomes tenim un calaix: el de les inacabades. No se que faria si acabéssim una col.lecció! hauriem de comprar un altre calaix!!!
ResponElimina