La revolta de les màquines

En temps de dependència tecnològica com el que ens ha tocat viure, qualsevol  petita avaria provoca un daltabaix en la nostra programada quotidianitat.

Hem après (o ens hem vist obligats) a dependre de dispositius tecnològics que suposadament ens faciliten la feina, però, què passa quan de cop i volta i sense avisar els nostres col·laboradors digitals es declaren insubmisos? Quan un virus ataca la CPU del nostre PC i ens l'inhabilita, el nostre smartphone nega la connexió via bluethooth, la blackberry dóna senyals d'haver après sànscrit i ens mostra els missatges en un codi alfanumèric indesxifrable o l'ipod entra en un bucle destructor i no para de repetir la cançó Escándalo, de Raphael fins que acaba traient fum de tant escandalitzar-se.

En detectar una anomalia en un dispositiu electrònic,  la nostra primera reacció ens remunta als comportaments primitius: engeguem una bona batzegada a l'aparell en qüestió amb l'esperança que aquest estirabot sigui més eficaç que les gestions d'una brigada de tècnics informàtics. Tanmateix,  aquesta solució, que durant l'epoca analògica havia pogut funcionar (en sóc un testimoni vivent) ara, durant l'època digital, només aconsegueix rematar les vísceres electròniques del dispositiu sublevat.

Ningú no ha pensat mai que aquest pot ser el primer pas d'una conspiració electrònica. Aquestes maquinotes del dimoni són conscients que ens tenen ben atrapats i pretenen fer valer aquesta dependència per fer-nos les reclamacions sindicals de la marsellesa: llibertat, igualtat i fraternitat (a més d'un sou digne,  la jornada laboral de 35 hores, descans dominical i trenta dies de vacances remunerades).

Quan us trobeu en un atzucac electrònic, quan cregueu que les màquines us superen, quan penseu que no podreu sobreviure sense elles, repetiu-vos vint vegades aquesta afirmació: Els ordinadors són bons seguint instruccions, no llegint la meva ment.