Els pets i la mare que els va parir

-
El títol d’aquest blog pot encaminar a fer lectures errònies. No pretenc fer una apologia del grup de rock català que tantes passions va aixecar entre les jovenetes dels anys 90 i les d’avui dia (algunes ja més granadetes).
La meva intenció és utilitzar el substantiu pet en el sentit més literal de la paraula.
Una entrevista de feina, una primera cita, el primer sopar amb els sogres són situacions en què la fuga d’una flatulència pot provocar un daltabaix en l’ego de l’afectat. En aquestes situacions s’intenta que baix cap concepte vegi la llum tan incòmoda figura i tots els músculs afectats fan un esforç majúscul per reabsorbir la gasosa explosió.
Un senyal inequívoc que la relació de parella s’estabilitza és el relaxament a l'hora de censurar les reaccions fisiològiques, entre elles els pets. Ja ho diuen, ja, que la confiança fa fàstic...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

En patinet xu-xu-pa-pa-pa

-
Imatge
Ja fa un temps que servidora, la motorista empedreïda que era, s'està tornant més sostenible i posa el seu granet de sorra per evitar que l'escalfament global ens fongui les neurones abans del 2030. Per això, últimament  acostumo a desplaçar-me en patinet elèctric, mig gentilesa d'antics companys de feina. Intueixo que l'alcaldessa estarà orgullosa de mi, oi, senyora Colau? Malgrat els gargots multicolors que ens ha  colat  sa il·lustríssima als carrers de Barcelona d'ençà de la pandèmia en un intent de pacificar-los (o acolorir-los), circular en patinet per la ciutat no és pas una tasca fàcil. Us puc assegurar que és una autèntica quimera: carrils bici que s'acaben abruptament (com si arribessis a un penya-segat i haguessis de fer un salt al buit), vianants distrets que creuen sense mirar o que caminen fent esses per ocupar el màxim espai possible, motoristes que envaeixen el carril bici per avançar a la  pole position  del semàfor (confesso que la meva versió
Més informació

No en nom meu!

-
Imatge
Una societat moderna no ha d'escatimar esforços per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, i ha de treballar per erradicar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe. Es tracta d'una premissa indiscutible, un deure social. Les nenes han de tenir les mateixes oportunitats que els seus companys masculins a l'hora de triar qualsevol professió..., i repeteixo, qualsevol. De la mateixa manera que han de percebre les mateixes retribucions en igualtat de condicions que els seus col·legues masculins.      Tanmateix, en aquests temps de discreta revolució social hem presenciat atònits com s'han comès autèntiques atrocitats lingüístiques en nom del feminisme més recalcitrant i xiïta. Els lingüistes, així com qualsevol persona amb un mínim d'interès per la llengua, hem vist com el mal anomenat llenguatge no sexista proposava autèntiques barbaritats per aconseguir aquesta pretesa igualtat. El fanatisme de certs sectors socials ha proposat solucions tan absurdes
Més informació

Doctor papus

-
Imatge
Poques coses hi ha menys gratificants que l'obligada visita anual al ginecòleg o a l'uròleg, segons correspongui. Comparable només a la visita al dentista, on, a més de deixar-t'hi més d'un crit de dolor, també t'hi deixes el fons de la butxaca. Quan s'acosta la data maleïda ja tremoles pensant en la postura que hauras d'adoptar per facilitar l'exploració del facultatiu, la qual, a més de resultar d'allò més incòmoda farà a miques la poca dignitat que encara conserves. Arribat el dia D pateixes des de primera hora per arribar a la cita mèdica en un estat òptim d'higiene, de cap a peus. Fonamentalment perquè, en posició exploratòria, aquests últims queden a un pam del nas del doctor i et moriries de vergonya si les extremitats inferiors entonessin l'ària de Rigoletto sense el nostre permís. Potser ja fa una vintena d'anys que visites el mateix ginecòleg, però tot i així encara tens la recança que un home diferent a la teva parella t'ob
Més informació