De gran vull ser útil

No sé si sou amants del pa acabat de fer, amb la crosta cruixent i un perfum irresistible o bé si us decanteu per l'opció més pràctica del pa de motllo (obvio la denominació més comuna d'aquest producte per no fer publicitat gratuïta de la marca que li dóna nom), que permet disposar de pa tou durant tres o quatre dies, encara que sigui un còctel saturat d'Es (gasificants, conservants, colorants, antioxidants, potenciadors de sabor,...). 

Tant si sou habituals com si sou esporàdics del pa de motllo, haureu pogut patir una de les xacres més greus que afecten els consumidors d'aquest producte: la desaparició del filferro que tanca les bosses. Aquest petit gadget només el podem veure mentre la bossa encara està intacta, sense encetar. Un cop encetem el pa de motllo, les probabilitats de tornar a tancar la bossa amb el filferro no sobrepassen el 40 per cent. I acabem fent ús de les nostres habilitats amb els nusos mariners.

Un cop queda alliberat de la seva presó, el petit filferro descobreix un món farcit d'oportunitats que l'estan esperant. Potser pot provar sort en el terreny del bricolatge, fent de substitut casolà d'una brida (opció que descarta perquè s'assembla massa a la seva tasca actual), en el terreny artístic pot fer l'aparició estelar com a silueta minimalista de cargol, en el terreny de les xapusses casolanes pot convertir-se en un ganxo i fins i tot pot provar sort en el terreny de la bijuteria com a disseny Kistch d'un anell adaptable.

Amb aquest ventall tan divers d'horitzons on forjar-se una nova vida, resulta perfectament comprensible que un simple filferro de pa de motllo vulgui fugir de l'actual ocupació per aconseguir la tan desitjada promoció laboral. No sap que les coses petites són les que guarden l'essència de la vida. Cadascú és important i insubstituïble en la seva petita parcel·la.