Control des de la distància

Avui us volia parlar d'un autèntic forat negre quotidià, un triangle de les bermudes que situem entre el sofà, el moble i la tauleta de centre del menjador. En aquesta àrea, l'extensió de la qual dependrà de les dimensions de l'estança, es produeix gairebé a diari una estranya desaparició. Com si un remolí d'aire absorbís de manera selectiva allò que fa uns anys ni existia ni trobàvem a faltar però ara, en l'època del zàpping, no concebem els vespres sofanils sense ells: els comandaments a distància.

Amb la proliferació d'aparells electrònics domèstics proliferen també aquests petits controls remots. Cada comandament exerceix el seu poder sobre un artefacte, això vol dir que el nombre d'aquests petits però poderosos aparells es multiplica. Així se'n poden arribar a acumular una bona colla.

Misteriosament, i com si fossin presa d'una estrany fenomen d'abducció, els comandaments a distància desapareixen diàriament quan més se'ls necessita. Primer creen la necessitat i un cop ja et tenen ben enganxat a les seves funcionalitats, desapareixen. Una estratègia digna dels plans més maquiavèlics.

Si la desaparició d'aquests artefactes ja és estranya per si mateixa, l'aparició en els llocs més inverosímils de la casa tampoc no ens deixa impassibles: poden arribar a aparèixer dins el rentavaixelles, entaforat entre els llençols i tovalloles plegades de l'armari o camuflat entre les grues, trens i excavadores del petit de la casa.
Aquestes troballes a llocs tan inverosímils les podríem anomenar, sense por de caure en el frikisme, encontres en la tercera fase.
Aquest estrany fenomen referma la meva teoria de l'existència de portes interdimensionals que connecten diferents indrets de la casa. Un dia que tingui temps faré la prova de viatjar entre les dues dimensions (com a Stargate): entraré pel cove de la roba bruta i vés a saber on aniré a parar...però allà on sigui continuaré reflexionant sobre les meves cabòries.