Bogeria compulsiva

És curiós l'efecte que fa l'època de rebaixes en el nostre comportament consumidor. A preus més baixos més se'ns alteren els hàbits consumistes.
Les rebaixes són l'equivalent a la caça en una societat ecologicosocialista. Enlloc de tenir els trofeus dissecats i penjats a la sala d'estar, els tenim plegats i desats a l'armari. Fem autocrítica, sobretot si som del gènere femení, i contesteu una pregunta: quantes articles comprats en època de rebaixes teniu desats a l'armari que encara duen l'etiqueta penjada? Ara que hem passat un període de rebaixes segur que la resposta és plural.

I és que els hàbits de consum (sobretot en les fèmines) es veuen alterats en època de rebaixes. És com si les hormones ens empenyessin  a comprar articles que no teníem la intenció d'adquirir, que ni tan sols necessitem, pel sol fet de trobar-los a preus rebaixats. Creiem que així aconseguiim burlar l'economia del comerciant, però desenganyem-nos: en aquesta partida la banca sempre guanya, com en el set i mig.
Quina explicació li doneu a les aglomeracions que es produeixen cada set de gener a les deu del matí a les portes dels magatzems? Són la versió civilitzada d'una estampida de nyus fugint d'una patrulla de lleones famolenques. I escric civilitzada en cursiva, no perquè aquesta tradició postnadalenca sigui civilitizada, sinó perquè, en teoria,  els protagonistes mantenen una diferència bàsica amb els nyus: la civilització.

Durant el període de rebaixes els comerciants s'aprofiten de les nostres debilitats per encolomar-nos restes de col·leccions que potser remenaven les nostres mares a la secció d'oportunitats dels grans magatzems de tall britànic. I nosaltres arribem a casa amb la satisfacció d'haver trobat la peça que ens faltava a la nostra col·lecció de trofeus. Com diu el refrany, no és més cec qui no veu, sinó qui no vol veure.